"La plaga de la ribera", un conte de Jesús Moncada

 

LA PLAGA DE LA RIBERA

Senyor director de la presó de Lleida: primer que res, vostè em permetrà que em presenti. Jo em dic Jeroni Salses i Santapiga, per servir-lo, i soc l’agutzil de la meva vila, càrrec que ocupo des de fa trenta anys i escaig, sense que ningú, ni paisà ni foraster, tingui res a dir de mi pel que fa a la bona conducta pública i privada i serietat a la feina; cosa de la qual no tothom pot alabar-se, perquè corre cada pinta d’agutzil per aquests pobles de la rodalia que fa caure la cara de vergonya a les persones amb senderi; gent sense vocació, senyor director, dropos que no estan pel que celebren i que fan coses amb desidia…! No saben ni posar-se la gorra de plat com cal. I si els sents fer pregons, n’hi ha per matar-los! Tant els fa anunciar comèdies a la plaça com la vacuna contra la ràbia. ¿Vostè s’adona de la cafrada? ¿Oi que es veu de caminet que aixpo no pot anar? Doncs, no els faràs entendre que cada pregó requereix el seu to de veu, la seva melodía amb unes pauses ben col·locades i uns punts de força i lluïment. No és el mateix, posem per cas, avisar el veïnat que venen taronges a la plaça, que fer saber que la somera de cal Blanc va fugir anit de la quadra i si algú sapo n para que ho digui, però que no provi d’agafar-la perquè la bèstia, encara que sembla mansa, clava unes guitzes de molta traïdoria; tanmateix, és clar, un ofici no s’aprèn en quatre diez: vol temps, paciencia, sacrificis, constancia i la gent d’ara demana coses fàcils, no els vagis amb trencaments de cap!

*

Vols saber com finalitza aquest magnífic i divertit conte d’en Jesús Moncada? Vine a la nostra biblioteca i agafa’l en préstec, segur que esclafiràs de riure més d’un cop.

(dins MONCADA, Jesús, “Contes”, pertany a “El cafè de la granota”, La Magrana, col·lecció Les Ales Esteses, 118, Barcelona)

(Imatge extreta de: Todocolección)

Com consultar el fons bibliogràfic de la nostra biblioteca des de casa

Avui us presentem tres passos, per si mai us convé consultar el fons bibliogràfic de la nostra biblioteca. Tothom ho pot fer, és molt senzill. Ho veiem!

Per a consultar el catàleg telemàticament de la nostra biblioteca i des de casa, cal que seguiu aquests passos:

1.     Entrar al següent enllaç:

https://www.google.com/search?q=epergam+ins+seros&oq=epergam+ins+seros&aqs=chrome..69i57j33i160.7382j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8

2.   Després, clicar a sobre de Ins Seròs. També hi podeu accedir clicant directament a l'enllaç:

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/biblioteca/epergam/entorn-consulta/instituts/

A la dreta del blog de la biblioteca ja teniu una icona que hi posa ePèrgam consultes i que us porta directament al llistat de tots els centres de Catalunya que ofereixen aquest servei.

3.      Posteriorment, cal escriure el nom de l’autor/a, o preferiblement el títol de l’exemplar.

4.     A sota de tot, en rectangles allargats apareixeran els llibres determinats per la teva cerca. És a dir, si has posat el nom d’un/a escriptor/a, sortiran tots els llibres que hi ha a la biblioteca d’ell/a; en canvi, si has escrit un títol, podràs visualitzar les diferents edicions d’aquell títol que hi ha al nostre catàleg.

 

Si el llibre no es veu en cap rectangle, és que no malauradament, no el tenim, emperò, segur que ben a prop disposes d’alguna altra biblioteca!!

 

N.B. Recorda que per utilitzar aquest servei, només és necessari tenir connexió a Internet, ni tan sols requereixes tenir un nom d’usuari i una contrasenya. Si a més, tens un número de compte d’usuari/ària, podràs veure els exemplars que hi ha disponibles del volum que cerques.

Per tant, amb aquest petit recordatori, grans i petits, ja sabeu com podeu consultar el nostre catàleg fent tres clics i des de casa, sense atabalar-se, i d’aquesta manera, també alliberarem d’una miqueta de feina al coordinador de biblioteca.

Finalment, per a qualsevol dubte, ja sabeu que a les hores d’esbarjo atenem al préstec i que també hi ha a la vostra disposició el correu electrònic del coordinador de la biblioteca.

Moltes gràcies i endavant amb la lectura!

 

(Crèdits fotogràfics: JMCO)

La cursa dels enigmes (9): seguim la pista del personatge del còmic!

Qui s'amaga darrere d'aquesta imatge??

Ja tornem a estar aquí amb la cursa dels enigmes. A veure que s’atreveix a resoldre les tres preguntes amb rapidesa i a sumar punts a la lliga. Us recordem que caurà un enigma cada mes. Us encoratgem a participar-hi!!! Si la cosa té èxit, caurà algun premi als/les tres primers/es.

Aquí us deixem amb les quatre preguntes:

1. És un personatge del còmic català, conegut per ser un noi de casa bona, intrèpid, fill d’un empleat de duanes, apassionat del mar i que mai parava quiet. Al llarg de les seves aventures, ha viatjat al pol nord, s’ha enfrontat als pells roges, a uns pirates, al bruixot Blanc, a un gegant del mar, ha visitat el Castell de Kalruk, entre d’altres. D’aquí, que se’l conegui com a l’Indiana Jones català.

Té el pèl ros, arrissat i sempre vesteix amb una gorra de mariner blava i una bufanda vermella. A la vegada, fou el personatge que va donar més fama al seu autor. Aparegué per primera vegada a la revista “En Patufet” el 1910. De qui estem parlant…?

2. El seu autor és un dels tòtems dins de la literatura infantil i juvenil catalana. Com s’anomena?

3. Josep Maria Madorell, va ésser l’il·lustrador de les aventures, que va continuar el fill de l’autor i que es van publicar inicialment a la revista “Cavall fort” i posteriorment, la editorial Casals els edità en format àlbum. Qui era el fill del creador d’aquest personatge?

4. Esmenta el títol que tenim a la nostra biblioteca i que reuneix totes les seves aventures en format novel·la.

Aquest cop, us haureu d’aplicar una mica, si voleu encertar aquestes tres preguntes… i si encara no coneixeu les seves aventures, ja aneu tard!!

N.B. Recorda que has de respondre les preguntes a sota d’aquesta fitxa, i que has de posar el teu nom i cognoms, curs i grup. Moltes gràcies i sort!!!

(Imatge extreta de: CCMA)

 

Creació artística d'Ibtissam

L’alumna Ibtissam de 2n d’ESO i que pertany a l’aula d’acollida, exposa les seves fantàstiques creacions artístiques a la nostra biblioteca. 

Moltes gràcies per compartir-les amb tothom! I que en vinguin moltes més!

Si algú vol que exposem alguna creació seva que ens la faci arribar a la biblioteca.

 

(Crèdits fotogràfics: JMCO)

L' alumnat de 2n visita la biblioteca

Aquesta setmana hem rebut la tercera visita a la biblioteca per part de l’alumnat de 2n d’ESO. Ha estat una activitat esplèndida proposada des de la coordinació de 2n i portada a terme des de la tutoria.

En aquesta sessió de vint minuts se’ls han explicat algunes curiositats sobre com conèixer una bona edició d’un llibre, les normes de la biblioteca, l’horari d’atenció al públic, com accedir al préstec, se’ls ha presentat el blog i se’ls ha convidat a col·laborar en les futures exposicions, decoracions de la biblioteca, recomanacions de llibres, La cursa dels enigmes i les activitats que vindran.

Moltes gràcies per la visita, i fins a la propera!

 

(Crèdit fotogràfic: JMCO)

 

La nostra biblioteca: horari d'atenció al préstec i recordatori de les normes

 

Recordatori:

.La biblioteca segueix oberta per a realitzar el préstec de llibres, emperò, no per a l’estudi.

.S’accedirà a l’espai d’un/a en un/a, i prèvia desinfecció de mans, s’escollirà el llibre desitjat i en fer-se el préstec s’haurà de tornar a sortir.

.És un lloc en el qual s'hi ha d'estar en silenci i no es pot venir a molestar o a passejar, o sense finalitat educativa. Únicament per a l'estudi, consulta o préstec. 

.No es pot accedir a l'espai amb menjar, atès que embrutem l'espai i els llibres. 

.En marxar, si s'ha usat una taula per a treballar, o consultar quelcom, cal posar la cadira endavant.

.Tot l’alumnat que tingui llibres del curs passat, si us plau, que els retorni, per tal que d’altres membres de la comunitat educativa se’n puguin gaudir.

.Al passadís que dona accés a la biblioteca està prohibit estar-hi. Únicament, és per anar al lavabo. Lloc de pas. Si algú a més, va al lavabo i obre el llum, que no s’oblidi d’apagar-lo, ja que contaminem lumínicament.

Horari d’atenció al públic:

De dilluns a divendres:

1r pati: 10:25-10:45

2n pati: 12:45-13:05

Depèn de tothom tenir un espai ben cuidat, magnífic i de referència del centre.

.Sobretot, si algú ha de venir a realitzar un préstec o ha retornar un exemplar, que no vingui el darrer minut.

Per a qualsevol consulta sobre un llibre podeu contactar amb mi mitjançant el meu correu personal. L’obro diàriament.

josepma1976@gmail.com

Seguiu amb atenció i setmanalment el blog de la biblioteca de l’Ins Seròs per a més novetats.

Moltes gràcies i endavant amb la lectura!!

 

(Imatge extreta de: Dreamstime)

"Les claus", un conte de Francesc Serés

LES CLAUS

Quan vaig tornar a pasar, tot estava tan canviat que em va semblar que era en un altre lloc. Han canalitzat el llit del riu, el pont és nou i tota la part dels turons ha estat anivellada per fer passar els accessos. Els solars de les vores han desaparegut, les dues fàbriques s’han transformat en uns magatzems disformes i les successives rotondes distribueixen tants camins cap a tantes naus, amb fanals i cartells publicitaris, que fins i tot em va costar reconèixer que per aquell mateix lloc havia passat centenars de vegades. Va ser com si, de sobte, el record s’hagués tornat ficció. La història, desprovista de l’escenari que la fa parlar, perd la càrrega de l’evidència.

Hi passava tres, quatre, sis vegades cada dia. M’agradava el camió, m’agradava anar al seient de l’acompanyant i veure córrer la carretera sense haver de conduir, mirar la gent de dins dels cotxes, les planes, les serres, notar el frec del ferm als revolts. M’agradava aquella sensació de no haver de pensar res i tirar quilòmetres cap a un lloc o un altre, sovint amb un xofer diferent que t’explicava les mateixes coses diferents que tots els altres xofers mentre anàvem a un altre magatzem, a una altra nau, des de Lleida a Mercabarna i des de Mercabarna a Lleida. Carregàvem fruita a les centrals i a les cooperatives i tornàvem cap a Mercabarna. A la tarda, altra vegada carregar i descarregar, cap altra preocupació. De vegades, com un premi, em manaven acompanyar algú que marxava a Lió, Marsella o Milà, però ara tot allò és com si ho hagués fet algú que no soc jo.

Ja no queda res de tot allò, però jo hi era, ho sé que hi era, amb ells, jo anava amb ells cada dia dues vegades, des de Mercabarna a Lleida, de les naus a les naus, de camió en camió. Jo hi era, jo hi era amb ells, anava assegut al seient del costat, ara pujava amb l’un, ara amb l’altre, acabava de lligar els palets i els elàstics de la vela i, quan pujava a la cabina, sabia que tenia dues hores d’autopista, dues hores de descans fins a arribar a Lleida o a Mercabarna.

(Fragment de: SERÉS, Francesc, “La força de la gravetat”, Quaderns Crema, Barcelona, 2006)

 

N.B. Si voleu saber com continua aquest conte de l’escriptor de Saidí, ja sabeu on el podeu trobar.

 

(Crèdit fotogràfic: Quaderns Crema)