LES CLAUS
Quan vaig tornar a pasar, tot estava tan canviat que em va semblar que era en un altre lloc. Han canalitzat el llit del riu, el pont és nou i tota la part dels turons ha estat anivellada per fer passar els accessos. Els solars de les vores han desaparegut, les dues fàbriques s’han transformat en uns magatzems disformes i les successives rotondes distribueixen tants camins cap a tantes naus, amb fanals i cartells publicitaris, que fins i tot em va costar reconèixer que per aquell mateix lloc havia passat centenars de vegades. Va ser com si, de sobte, el record s’hagués tornat ficció. La història, desprovista de l’escenari que la fa parlar, perd la càrrega de l’evidència.
Hi passava tres, quatre, sis vegades cada dia. M’agradava el camió, m’agradava anar al seient de l’acompanyant i veure córrer la carretera sense haver de conduir, mirar la gent de dins dels cotxes, les planes, les serres, notar el frec del ferm als revolts. M’agradava aquella sensació de no haver de pensar res i tirar quilòmetres cap a un lloc o un altre, sovint amb un xofer diferent que t’explicava les mateixes coses diferents que tots els altres xofers mentre anàvem a un altre magatzem, a una altra nau, des de Lleida a Mercabarna i des de Mercabarna a Lleida. Carregàvem fruita a les centrals i a les cooperatives i tornàvem cap a Mercabarna. A la tarda, altra vegada carregar i descarregar, cap altra preocupació. De vegades, com un premi, em manaven acompanyar algú que marxava a Lió, Marsella o Milà, però ara tot allò és com si ho hagués fet algú que no soc jo.
Ja no queda res de tot allò, però jo hi era, ho sé que hi era, amb ells, jo anava amb ells cada dia dues vegades, des de Mercabarna a Lleida, de les naus a les naus, de camió en camió. Jo hi era, jo hi era amb ells, anava assegut al seient del costat, ara pujava amb l’un, ara amb l’altre, acabava de lligar els palets i els elàstics de la vela i, quan pujava a la cabina, sabia que tenia dues hores d’autopista, dues hores de descans fins a arribar a Lleida o a Mercabarna.
(Fragment de: SERÉS, Francesc, “La força de la gravetat”, Quaderns Crema, Barcelona, 2006)
N.B. Si voleu saber com continua aquest conte de l’escriptor de Saidí, ja sabeu on el podeu trobar.
(Crèdit fotogràfic: Quaderns Crema)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada